REPÀS DE TÈCNIQUES D'ESTUDI

 

Normes davant un qüestionari
Normes de cronologia
La definició d'un concepte
Normes de comprensió dels enunciats d’un qüestionari
Normes de comprensió d'un text
El subratllat
Normes per fer un esquema  en claus
El resum d'un text
El quadre sinòptic d'un text
Terminologia històrica bàsica
                                           

 

Normes davant un qüestionari


Quan s'ha de respondre a un qüestionari, tant si es tracta d'un examen como de qualsevol altre exercici, haurem de:

  • Analitzar l'enunciat de les qüestions. 
  • Llegir primerament totes les preguntes seguides a fi de no respondre en una el que et pregunten en la qüestió següent.
  • Començar per aquella que més es domina a no ser que el professor avisi prèviament que les preguntes s'han de respondre en l'ordre que apareixen.

normes de cronologia

  • Els historiadors utilitzen els nombres romans per a expressar els segles (recordeu que 1 segle són 100 anys) :

  • Lletres I V X   L   C   D    M
    Valors 1 5 10 50 100 500 1.000

  • Normes generals:

    • Si a la dreta d'una xifra romana s'escriu altra igual o menor, el valor d'aquesta se suma a l'anterior. 
      Exemples: VI = 6; XXI = 21; LXVII = 67
    • La xifra "I" col·locada davant de la "V" o la "X", els resta una unitat; la "X", precedint a la "L" o a la "C", els resta deu unitats i la "C", davant de la "D" o la "M", els resta cent unitats.
      Exemples: IV = 4; IX = 9; XL = 40; XC = 90; CD = 400; CM = 900
    • En cap nombre es pot posar una mateixa lletra més de tres vegades seguides. En l'antiguitat es veu de vegades la "I" o la "X" fins a quatre vegades seguides.
      Exemples: XIII = 13; XIV = 14; XXXIII = 33; XXXIV = 34; IV = 4; IX = 9; XL = 40; XC = 90; CD = 400; CM = 900.
    • Per acord internacional, els historiadors comencen a contar els anys a partir de’l any 0 (que es considera el naixement de Crist) on s'iniciaria l'Era Cristiana, per la qual cosa els esdeveniments anteriors s'indiquen’cronològicament com aC (abans de Crist). Per això ara estem en l'any 2010, que significa que fa 2010 anys que va néixer Crist.

 

La definició d'un concepte històric

  1. Recordeu que per definir un concepte primerament s’ha de dir què és i després les seves característiques.

  2. Consells pràctics sobre la definició de conceptes en fer l’exercici:
    • En primer lloc heu d’eliminar totes les definicions que comencin per imprecissions com:  "el que...", "allò que",  "quan".
    • En segon lloc comproveu que no s’utilitza la mateixa paraula que tractem d'identificar.
    • En tercer lloc, ens fixarem en què  no és possible que una mateixa definició serveixi per conceptes diferents.
    • Ens detendrem en les definicions que no hem eliminat aplicant les dos normes anteriors.
    • Ara aplicarem una estratègia: en efecte,  una manera de comprovar que no us heu equivocat en la definició
      correcta és oblidar la paraula obrer (tapeu-la amb alguna cosa) i llegir la possible definició. Llavors heu de veure si correspon al concepte que voleu definir.

Normes de comprensió dels enunciats d’un qüestionari


Abans de respondre un qüestionari, i un cop s’han comprès totes les paraules d'una qüestió (si hi ha alguna paraula no comprensible en l'enunciat s'ha de buscar el significat al diccionari), cal expressar mentalment l'enunciat amb les pròpies paraules.

 

La comprensió d'un text


Recorda que per assegurar-te que has comprès la informació que et proporciona un text o un document que has llegit has de seguir les normes següents:
     a) Fes un llistat de les paraules del text  que no entens.
     b) Busca en el diccionari el significat i escriu-lo al costat de la paraula.   
     c) Torna a llegir el text i intenta entendre les idees del text (de punt a punt) expressant-les amb les teves paraules.

  El subratllat


• Recorda que el subratllat de les idees essencials exigeix haver comprés el text.

estratègies per esbrinar quines són les idees essencials:
1. les idees essencials són, en principi,  les que ens aporten nous coneixements.
2. les idees essencials són la informació que conté les respostes a les preguntes que ens fem per assegurar que
    comprenem un text (de què tracta, on passa, quan passa,...?).
3.tot això és el que haurem de subratllar. La resta (exemples, comparacions...) no interessa.


consells per subratllar bé un text:
-Un cop subratllat el text, només llegirem i tindrem en compte les idees que hem destacat. Això suposa que les idees subratllades han de tenir sentit propi al llegir-les. Per aconseguir-ho, a vegades és  necessari afegir a llapis alguna  paraula que s’escriu al costat.
-És convenient que al subratllar utilitzeu un llapis

Normes per fer un esquema  en claus


Un esquema en claus és una manera de resumir una informació i ordenar-la  en funció d’una idea general. La informació que pertany a una idea general s’escriu dins d’una línea que es diu clau. Per tant, cal:
1. escollir  la idea o eix central (títol de l’esquema). 
2. ordenar i agrupar les idees que tinguin  una mateixa relació amb la idea central . Aquesta relació s'expressa a través d'una clau principal, que indicarà correspondència, causa,  conseqüència,  etc.. Insistim que Les idees que estan dins la clau han de tenir la mateixa relación amb la idea-eix a que corresponen (per exemple, totes han de ser causes, o totes conseqüències).
3.
Després, cal anar elaborant la resta de l'esquema: cada una de les idees fonamentals, esdevé en una nova idea-eix secundari, i s'expressa per mitjà d'una nova clau.

 


  El resum 

                      
Normes que cal seguir:

  1. Com què no es pot resumir un text si no s'ha comprès, recorda treballar prèviament els passos a seguir per a la comprensió d'un text (buscar paraules que no s'entenen al diccionari etc). Assegurada la comprensió,
    • Subratlleu  les idees essencials.
    • Feu la síntesi:  és a dir, elaboreu un nou text redactant íntegrament les idees subratllades. Mantingueu el mateix ordre en què es troben en el text original, però expresseu-les amb les vostres  paraules.  Aquest nou text és el resum

Consell pràctic: Per treballar millor la comprensió d'un text (d'un llibre o d'uns apunts), convé aprofitar els marges per escriure de què tracta cada paràgraf, com si fos l’índex del text.  D'aquesta manera podràs veure d'un cop d'ull l'estructura del text i els seus apartats més importants i el comprendràs molt millor.

El quadre sinòptic d'un text

El quadre sinóptic (diagrama o mapa conceptual) és una manera de representar gràficament una informació. Però també és molt adient per ressaltar la relació que l'autor estableix entre els fets o les idees que comunica.

  • La interpretació d'un quadre sinòptic és relativament senzilla, l'única dificultat resideix en comprendre el significat del signe que utilitza l'autor. Nosaltres utilitzarem els següents:

Per expressar una relació causa-conseqüència entre dues idees utilitzarem aquest signefletxa (una fletxa) i sempre situarem la idea-causa abans de la fletxa i la punta de la fletxa sempre indicarà la idea-conseqüència. Si volem indicar que dues idees són equivalents o que es corresponen les unirem amb una línea recta recta .  El signe d'oposició oposició(linea recta creuada de dalt a baix per una altra), en canvi, és més restrictiu i no es fa servir tan sovint; l'haureu d'utilitzar amb més compte. El podeu utilitzar per expressar una exclusió (quan un fet es dóna no pot donar-se l'oposat), o una oposició de característiques o d'interessos.
  

  • La confecció o elaboració d'un quadre sinòptic és una mica més complexa: s'han d'escriure cadascuna de les idees indicant la relació que s'estableix entre elles segons els signes gràfics proposats.

 
                                 
                                  Caty González Torrijos:Aprendre. Què t'hi jugues que no et costa estudiar?


          LLISTAT DE TERMINOLOGIA HISTÒRICA BÀSICA


CIÈNCIES SOCIALS.- Són el conjunt de ciències i disciplines que estudien les activitats de l'home en societat, en el passat i en el present, i les relacions, interaccions amb el medi ambient on s'han desenvolupat o es desenvolupen. Formen part de les Ciències Socials la Història, l'Antropologia, la Sociologia, l'Economia i la Geografia entre unes altres.
HISTÒRIA .- És la ciència que estudia els fets protagonitzats per l'home social. Els fets històrics succeeixen en un temps i en un lloc determinats.
CRONOLOGIA.- És l'ordenació del temps en el qual s'han produït els fets històrics.
CIVILITZACIÓ.- comunitat que té unes determinades estructures.
ESTRUCTURA .-és la manera com estan organitzats els elements d'un conjunt en funció de l'objectiu proposat.

 

ESTRUCTURA DEMOGRÀFICA .-és com està organitzat el conjunt d'elements que intervenen en el comportament de la població.
DEMOGRAFÍA.- és la ciència que estudia la població. 
POBLACIÓ.- són  els habitants que viuen en un territori.
TAXA DE CREIXEMENT VEGETATIU.- és la diferència entre la taxa de natalitat i la taxa de mortalitat.
TAXA DE NATALITAT.- és el nº de persones que neixen anualment en un territori per cada mil habitants.
TAXA DE MORTALITAT.- és el nº de persones que moren anualment en un territori
EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ.- són els canvis de creixement o  disminució de la població en un temps determinat.
EMIGRAR.-anar-te del teu propi territori per a instal·lar-te a viure en un altre.
IMMIGRAR.- instal·lar-te a viure en un territori provinent d'un altre.
SALDO MIGRATORI.- diferència entre la immigració l'emigració.
CREIXEMENT REAL DE POBLACIÓ.- És el creixement vegetatiu més el saldo migratori.
POBLACIÓ ACTIVA.- població que treballa obtenint a canvi una remuneració o que està en disposició de fer-lo (desocupats).
POBLACIÓ PASSIVA.- població que no treballa (nens o jubilats) o que treballa sense percebre compensació econòmica alguna (mestresses de casa).
ESPERANÇA DE VIDA.- edat mitja en la qual mor la població.


                  

ESTRUCTURA ECONÒMICA.-és com està organitzat el conjunt d'elements que intervenen en la producció, distribució i consum dels béns materials i dels serveis que necessita una societat.
PROCÉS PRODUCTIU.- procés de produir béns o serveis.
FORÇA DE TREBALL.- element del procés econòmic que es refereix a l'energia humana consumida.
MITJANS DE PRODUCCIÓ.-són els elements materials i els coneixements necessaris que intervenen en el procés productiu (energia, matèries primeres, local, eines....). Reben el nom de capital.
TÈCNIQUES PRODUCTIVES.- són els coneixements necessaris per a la producció de béns.
CAPITALISTA.- propietari de mitjans de producció.
EXCEDENTS DE PRODUCCIÓ.- concepte econòmic referit a la diferència entre el produït i el consumit immediatament.
DIVISIÓ DEL TREBALL.- concepte econòmic que indica que existeixen diverses activitats econòmiques realitzades simultàniament per diferents grups socials.
ACTIVITAT ECONÒMICA.- treball encaminat a la producció, distribució i consum de béns o serveis.
BÉ.- des de punt de vista econòmic, es refereix al produït pel treball en el sector primari o secundari.
SECTOR PRIMARI.- conjunt d'activitats econòmiques encaminades a la producció de matèries primeres o d'aliments.
SECTOR SECUNDARI.-conjunt d'activitats econòmiques encaminades a produir manufactures.
PRODUCTE MANUFACTURAT.- és el resultat de la transformació d'una matèria primera mitjançant el treball.
AGRICULTURA.- activitat econòmica del sector primari que produeix aliments o matèries primeres.
INDÚSTRIA.- activitat econòmica del sector secundari que produeix manufactures.
SECTOR SERVEIS.- conjunt d'activitats econòmiques encaminades a facilitar la labor del sector primari i del secundari.
PROPIETAT PRIVADA.- concepte econòmic que es refereix que els mitjans de producció pertanyen a una sola persona o a una institució.
PROPIETAT SOCIAL O COMUNAL.- concepte que es refereix que els mitjans de producció pertanyen a una comunitat.
PROPIETAT ESTATAL.- concepte que es refereix que els mitjans de producció pertanyen a l'Estat.
DIVISIÓ SOCIAL TREBALL.- concepte socioeconòmic que significa que el lloc que s'ocupa en el procés econòmic està determinat per la classe social que es pertany.
RELACIONS SOCIALS DE PRODUCCIÓ.- conjunt d'acords establerts entre el propietari dels mitjans de producció i els quals treballen per a ell encaminats a fixar el repartiment dels béns produïts pel treball.
PROCÉS DISTRIBUTIU.- procés econòmic que es refereix al repartiment de mercaderies i serveis entre la societat.
BALANÇA COMERCIAL.- diferència entre el valor de l’importa’t i el valor de l’exporta’t.
MERCADERIA.- producte destinat a la compravenda.
PREU.- valor de canvi d'una mercaderia.
PREU DE COST.- valor dels costos de producció.
RENDA.- conjunt d'ingressos que té una persona.
RENDA PER CÀPITA.- quantitat teòrica de riqueses produïdes (P.N.B.) que correspon a cada membre de la comunitat. CONSUM.- ús dels béns o serveis produïts.
OFERTA.- conjunt de productes que s’ofereixen als consumidors.
DEMANDA.- capacitat de consum que té una població.
PODER ADQUISITIU.- capacitat de compra que té una persona.
EVOLUCIÓ ECONÒMICA.- Canvis econòmics que no afecten a l'estructura al llarg d'un període de temps determinat. REVOLUCIÓ.- ruptura amb les estructures establertes.
REVOLUCIÓ ECONÒMICA.-és una revolució que acaba amb l'estructura econòmica establerta .
CONJUNTURA ECONOMICA.- Situació de l'economia respecte al sistema econòmic establert en un període de temps determinat.
REFORMA AGRÀRIA.- conjunt de lleis que afecten a la propietat de la terra.
CRISI ECONÒMICA.- conjuntura econòmica caracteritzada per un desequilibri entre la producció i el consum (entre l'oferta i la demanda).
CRISI DE SUBSISTÈNCIES.- crisi econòmica deguda a una excés de demanda sobre l'oferta.
CRISI DE SUPERPRODUCCIÓ.- crisi econòmica deguda a un excés de producció (d'oferta) sobre la demanda.
EXPANSIÓ ECONÒMICA.- conjuntura econòmica caracteritzada per un augment constant de la producció i de la demanda.
ECONOMIA DEPREDADORA.- economia caracteritzada per la gairebé inexistència del procés productiu.
ECONOMIA DE SUBSISTÈNCIA.- economia caracteritzada per la gairebé inexistència del procés distributiu (major part del produït es destina al autoconsum).
ECONOMIA D'INTERCANVI O MERCAT.- economia caracteritzada perquè la major part del produït es destina a l'intercanvi.
ECONOMIA CAPITALISTA.- economia caracteritzada per la propietat privada dels mitjos producció i la llibertat empresarial encaminada a l'obtenció dels màxims beneficis.
BENEFICIS.- Són el resultat del capital invertit en la producció de béns o serveis quan els guanys superen als costos de producció.
ECONOMIA SOCIALISTA.- economia que es caracteritza per la propietat estatal dels mitjans de producció i la planificació econòmica encaminada a satisfer les necessitats de la població.
ECONOMIA AGRÀRIA.- estructura econòmica que es caracteritza perquè la producció es realitza (majoritàriament) amb energia no mecanitzada. També es pot definir com l'estructura econòmica que es caracteritza perquè la terra és la principal font de riquesa, l'activitat econòmica fonamental és l'agrària i la major part del produït són aliments.
ECONOMIA INDUSTRIAL.- economia que es caracteritza perquè la producció es realitza mecànicament.

 

ESTRUCTURA SOCIAL .-és com aquesta organitzat el conjunt d'elements que intervenen en societat segons el repartiment de drets, deures i béns establert.
SOCIETAT IGUALITÀRIA.- sistema social en el qual el conjunt de la societat té nivells de renda semblants i iguals drets.
SOCIETAT JERARQUITZADA.- sistema social en el que existeixen classes diferenciades pel seu nivell de rendes drets poden ser diferents als d'altres classes o iguals).
SOCIETAT ESTAMENTAL.- societat jerarquitzada en la qual les classes es diferencien pel seu nivell de rendes i pels seus drets.
ESTAMENT.- classe social formada pel conjunt de persones que tenen els mateixos drets i diferents als d'altres classes socials. En general, els nivells de renda més alts determinen majors drets.
PRIVILEGI.- Concepte social que defineix a un dret que es posseeix en exclusiva. Pertany a les societats estamentals.
SOCIETAT CLASSISTA O DE CLASSES.- societat jerarquitzada en la qual les classes es diferencien pel seu nivell de rendes exclusivament.
CLASSE SOCIAL.- conjunt de persones que solen tenir nivells de renda semblants i els mateixos drets.
GRUP SOCIAL.- conjunt persones practiquen la mateixa activitat econòmica.
CLASSE DOMINANT.- classe social que gaudeix de majors nivells de renda al posseir els mitjos producció (controla el poder econòmic).
LLUITA CLASSES.- moviment social dirigit els desfavorits d'una societat contra la classe dominant.
REVOLUCIÓ SOCIAL.- moviment social que persegueix trencar amb l'estructura social establerta i substituir-la per altra nova.
MOBILITAT SOCIAL.- concepte social que expressa que en una societat existeix la possibilitat de canviar de classe social.
REBEL·LIÓ.- moviment social de caràcter violent dirigit contra els quals manen, protagonitzat pels descontentaments d'una situació i encaminat a millorar-la.

 

ESTRUCTURA POLÍTICA.- com està organitzat el conjunt d'elements la funció dels quals és fer complir el repartiment de béns, drets i deures establert.
PODER EXECUTIU.-facultat de fer complir les lleis.
PODER LEGISLATIU.- facultat de fer la lleis.
PODER JUDICIAL.- facultat de jutjar als infractors de la llei.
REVOLUCIÓ POLÍTICA.- moviment polític que persegueix acabar amb l'estructura política establerta i substituir-la per una nova.
SISTEMA POLÍTIC OLIGÀRQUIC.- sistema polític el qual la classe dominant posseeix el poder polític.
MONARQUIA.- sistema polític en el qual la prefectura de l'Estat és de caràcter hereditari.
MONARQUIA ABSOLUTA.- sistema polític oligàrquic en el que el rei posseeix els tres poders polítics.
DICTADURA.-sistema polític oligàrquic en el qual una persona (generalment un militar) posseeix tot el poder polític.
MONARQUIA FEUDAL.-sistema polític oligàrquic en el qual el rei comparteix el poder polític amb la classe dominant.
SISTEMA POLÍTIC DEMOCRÀTIC.- sistema polític en el qual existeix el sufragi universal i la igualtat de drets per a tots els majors d'edat.
SUFRAGI UNIVERSAL.- concepte polític que significa que tots els majors d'edat, independentment de la seva raça, sexe, riquesa o religió, tenen drets polítics.
SUFRAGI CENSATARI.- concepte polític que significa que una minoria de la societat gaudeix de drets polítics.
DRETS POLÍTICS.- facultat d'intervenir en el poder polític directament o mitjançant l'elecció de representants.
DRETS CIVILS.- facultat de realitzar lliurement el que aquests drets estableixen.
CONSTITUCIÓ.- conjunt de lleis fonamentals elaborades pel Parlament.
ESTAT.- concepte polític que es refereix al conjunt de persones i institucions que garanteixen el repartiment de béns, drets i deures establert. També pot referir-se a l'Administració Pública.
ESTAT FEDERAL.-tipus d'Estat en el qual existeixen diversos centres de poder polític.
ESTAT CENTRALITZAT.- Tipus d'Estat en el qual existeix un únic centre de decisió dels assumptes polítics.
NACIÓ.- comunitat que viu en un territori i comparteix tradicions, llengua i cultura.
REPÚBLICA.- sistema polític en el qual la prefectura de l'Estat és de caràcter electivo.
PARLAMENT.- institució política encarregada de determinades funcions polítiques; en els Estats constitucionals elabora les lleis.
GOVERN.- conjunt de ministres encarregats de dirigir el poder executiu.
EVOLUCIÓ POLÍTICA.- Canvis polítics que no afecten a l'estructura al llarg d'un període de temps determinat.
CONJUNTURA POLÍTICA.- Situació política respecte al sistema polític establert en un temps determinat.

 

ESTRUCTURA CULTURAL.- com està organitzat el conjunt d'elements que intervenen en els coneixements que es té en una societat sobre l'ésser humà, el món que li envolta i les seves relacions amb aquest món. Són elements culturals, entre uns altres, els valors morals, les religions, les teories científiques, les manifestacions artístiques, la llengua i les ideologies que existeixen en una societat.
VALOR CULTURAL.- idea compartida per una majoria de la societat.
IDEOLOGIA.- conjunt d'idees relatives sistema econòmic, social o polític que té una persona.
CULTURA MÀGICA.- concepció del món que basa l'explicació dels fets no comprensibles lògicament en l'existència de forces màgiques, és a dir, misterioses, pertanyents a la naturalesa.
CULTURA RELIGIOSA.- concepció del món que basa l'explicació dels fets no comprensibles lògicament en la voluntat d'un o diversos éssers sobrenaturals.
POLITEISME.- creença en diversos déus.
MONOTEISME.- creença en un sol Déu.
CULTURA CIENTÍFICA.- concepció del món que basa l'explicació dels fets no comprensibles lògicament en una anàlisi científica (experimental i demostrable).



                                                                                                                                                      Caty González Torrijos

  Tornar a l'índex de Primer de Bat                                      Tornar a l'Index General