Normes per fer un esquema  en claus

Un esquema en claus és una manera de resumir una informació i ordenar-la  en funció d’una idea general. La informació que pertany a una idea general s’escriu dins d’una línea que es diu clau. Per tant, cal:
1. escollir  la idea o eix central (títol de l’esquema). 
2. ordenar i agrupar les idees que tinguin  una mateixa relació amb la idea central . Aquesta relació s'expressa a través d'una clau principal, que indicarà correspondència, causa,  conseqüència,  etc.. Insistim que Les idees que estan dins la clau han de tenir la mateixa relación amb la idea-eix a que corresponen (per exemple, totes han de ser causes, o totes conseqüències).
3. Després, cal anar elaborant la resta de l'esquema: cada una de les idees fonamentals, esdevé en una nova idea-eix secundari, i s'expressa per mitjà d'una nova clau.

  El resum 

                      
Normes que cal seguir:

1. Com què no es pot resumir un text si no s'ha comprès, recorda treballar prèviament els passos a seguir per a la comprensió d'un text (buscar paraules que no s'entenen al diccionari etc). Assegurada la comprensió,
   • Subratlleu  les idees essencials.
   • Feu la síntesi:  és a dir, elaboreu un nou text redactant íntegrament les idees subratllades. Mantingueu el mateix ordre en què es troben en el text original, però expresseu-les amb les vostres  paraules.  Aquest nou text és el resum. 

Consell pràctic: Per treballar millor la comprensió d'un text (d'un llibre o d'uns apunts), convé aprofitar els marges per escriure de què tracta cada paràgraf, com si fos l’índex del text.  D'aquesta manera podràs veure d'un cop d'ull l'estructura del text i els seus apartats més importants i el comprendràs molt millor.

          LLISTAT DE TERMINOLOGIA HISTÒRICA BÀSICA

CIÈNCIES SOCIALS.- Són el conjunt de ciències i disciplines que estudien les activitats de l'home en societat, en el passat i en el present, i les relacions, interaccions amb el medi ambient on s'han desenvolupat o es desenvolupen. Formen part de les Ciències Socials la Història, l'Antropologia, la Sociologia, l'Economia i la Geografia entre unes altres.
HISTÒRIA .- És la ciència que estudia els fets protagonitzats per l'home social. Els fets històrics succeeixen en un temps i en un lloc determinats.
CRONOLOGIA.- És l'ordenació del temps en el qual s'han produït els fets històrics.
CIVILITZACIÓ.- comunitat que té unes determinades estructures.
ESTRUCTURA .-és la manera com estan organitzats els elements d'un conjunt en funció de l'objectiu proposat.

ESTRUCTURA DEMOGRÀFICA .-és com està organitzat el conjunt d'elements que intervenen en el comportament de la població.
DEMOGRAFÍA.- és la ciència que estudia la població. 
POBLACIÓ.- són  els habitants que viuen en un territori.
TAXA DE CREIXEMENT VEGETATIU.- és la diferència entre la taxa de natalitat i la taxa de mortalitat.
TAXA DE NATALITAT.- és el nº de persones que neixen anualment en un territori per cada mil habitants.
TAXA DE MORTALITAT.- és el nº de persones que moren anualment en un territori
EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ.- són els canvis de creixement o  disminució de la població en un temps determinat.
EMIGRAR.-anar-te del teu propi territori per a instal·lar-te a viure en un altre.
IMMIGRAR.- instal·lar-te a viure en un territori provinent d'un altre.
SALDO MIGRATORI.- diferència entre la immigració l'emigració.
CREIXEMENT REAL DE POBLACIÓ.- És el creixement vegetatiu més el saldo migratori.
POBLACIÓ ACTIVA.- població que treballa obtenint a canvi una remuneració o que està en disposició de fer-lo (desocupats).
POBLACIÓ PASSIVA.- població que no treballa (nens o jubilats) o que treballa sense percebre compensació econòmica alguna (mestresses de casa).
ESPERANÇA DE VIDA.- edat mitja en la qual mor la població.

ESTRUCTURA ECONÒMICA.-és com està organitzat el conjunt d'elements que intervenen en la producció, distribució i consum dels béns materials i dels serveis que necessita una societat.
PROCÉS PRODUCTIU.- procés de produir béns o serveis.
FORÇA DE TREBALL.- element del procés econòmic que es refereix a l'energia humana consumida.
MITJANS DE PRODUCCIÓ.-són els elements materials i els coneixements necessaris que intervenen en el procés productiu (energia, matèries primeres, local, eines....). Reben el nom de capital.
TÈCNIQUES PRODUCTIVES.- són els coneixements necessaris per a la producció de béns.
CAPITALISTA.- propietari de mitjans de producció.
EXCEDENTS DE PRODUCCIÓ.- concepte econòmic referit a la diferència entre el produït i el consumit immediatament.
DIVISIÓ DEL TREBALL.- concepte econòmic que indica que existeixen diverses activitats econòmiques realitzades simultàniament per diferents grups socials.
ACTIVITAT ECONÒMICA.- treball encaminat a la producció, distribució i consum de béns o serveis.
BÉ.- des de punt de vista econòmic, es refereix al produït pel treball en el sector primari o secundari.
SECTOR PRIMARI.- conjunt d'activitats econòmiques encaminades a la producció de matèries primeres o d'aliments.
SECTOR SECUNDARI.-conjunt d'activitats econòmiques encaminades a produir manufactures.
PRODUCTE MANUFACTURAT.- és el resultat de la transformació d'una matèria primera mitjançant el treball.
AGRICULTURA.- activitat econòmica del sector primari que produeix aliments o matèries primeres.
INDÚSTRIA.- activitat econòmica del sector secundari que produeix manufactures.
SECTOR SERVEIS.- conjunt d'activitats econòmiques encaminades a facilitar la labor del sector primari i del secundari.
PROPIETAT PRIVADA.- concepte econòmic que es refereix que els mitjans de producció pertanyen a una sola persona o a una institució.
PROPIETAT SOCIAL O COMUNAL.- concepte que es refereix que els mitjans de producció pertanyen a una comunitat.
PROPIETAT ESTATAL.- concepte que es refereix que els mitjans de producció pertanyen a l'Estat.
DIVISIÓ SOCIAL TREBALL.- concepte socioeconòmic que significa que el lloc que s'ocupa en el procés econòmic està determinat per la classe social que es pertany.
RELACIONS SOCIALS DE PRODUCCIÓ.- conjunt d'acords establerts entre el propietari dels mitjans de producció i els quals treballen per a ell encaminats a fixar el repartiment dels béns produïts pel treball.
PROCÉS DISTRIBUTIU.- procés econòmic que es refereix al repartiment de mercaderies i serveis entre la societat.
BALANÇA COMERCIAL.- diferència entre el valor de l’importa’t i el valor de l’exporta’t.
MERCADERIA.- producte destinat a la compravenda.
PREU.- valor de canvi d'una mercaderia.
PREU DE COST.- valor dels costos de producció.
RENDA.- conjunt d'ingressos que té una persona.
RENDA PER CÀPITA.- quantitat teòrica de riqueses produïdes (P.N.B.) que correspon a cada membre de la comunitat. CONSUM.- ús dels béns o serveis produïts.
OFERTA.- conjunt de productes que s’ofereixen als consumidors.
DEMANDA.- capacitat de consum que té una població.
PODER ADQUISITIU.- capacitat de compra que té una persona.
EVOLUCIÓ ECONÒMICA.- Canvis econòmics que no afecten a l'estructura al llarg d'un període de temps determinat. REVOLUCIÓ.- ruptura amb les estructures establertes.
REVOLUCIÓ ECONÒMICA.-és una revolució que acaba amb l'estructura econòmica establerta .
CONJUNTURA ECONOMICA.- Situació de l'economia respecte al sistema econòmic establert en un període de temps determinat.
REFORMA AGRÀRIA.- conjunt de lleis que afecten a la propietat de la terra.
CRISI ECONÒMICA.- conjuntura econòmica caracteritzada per un desequilibri entre la producció i el consum (entre l'oferta i la demanda).
CRISI DE SUBSISTÈNCIES.- crisi econòmica deguda a una excés de demanda sobre l'oferta.
CRISI DE SUPERPRODUCCIÓ.- crisi econòmica deguda a un excés de producció (d'oferta) sobre la demanda.
EXPANSIÓ ECONÒMICA.- conjuntura econòmica caracteritzada per un augment constant de la producció i de la demanda.
ECONOMIA DEPREDADORA.- economia caracteritzada per la gairebé inexistència del procés productiu.
ECONOMIA DE SUBSISTÈNCIA.- economia caracteritzada per la gairebé inexistència del procés distributiu (major part del produït es destina al autoconsum).
ECONOMIA D'INTERCANVI O MERCAT.- economia caracteritzada perquè la major part del produït es destina a l'intercanvi.
ECONOMIA CAPITALISTA.- economia caracteritzada per la propietat privada dels mitjos producció i la llibertat empresarial encaminada a l'obtenció dels màxims beneficis.
BENEFICIS.- Són el resultat del capital invertit en la producció de béns o serveis quan els guanys superen als costos de producció.
ECONOMIA SOCIALISTA.- economia que es caracteritza per la propietat estatal dels mitjans de producció i la planificació econòmica encaminada a satisfer les necessitats de la població.
ECONOMIA AGRÀRIA.- estructura econòmica que es caracteritza perquè la producció es realitza (majoritàriament) amb energia no mecanitzada. També es pot definir com l'estructura econòmica que es caracteritza perquè la terra és la principal font de riquesa, l'activitat econòmica fonamental és l'agrària i la major part del produït són aliments.
ECONOMIA INDUSTRIAL.- economia que es caracteritza perquè la producció es realitza mecànicament.

ESTRUCTURA SOCIAL .-és com aquesta organitzat el conjunt d'elements que intervenen en societat segons el repartiment de drets, deures i béns establert.
SOCIETAT IGUALITÀRIA.- sistema social en el qual el conjunt de la societat té nivells de renda semblants i iguals drets.
SOCIETAT JERARQUITZADA.- sistema social en el que existeixen classes diferenciades pel seu nivell de rendes drets poden ser diferents als d'altres classes o iguals).
SOCIETAT ESTAMENTAL.- societat jerarquitzada en la qual les classes es diferencien pel seu nivell de rendes i pels seus drets.
ESTAMENT.- classe social formada pel conjunt de persones que tenen els mateixos drets i diferents als d'altres classes socials. En general, els nivells de renda més alts determinen majors drets.
PRIVILEGI.- Concepte social que defineix a un dret que es posseeix en exclusiva. Pertany a les societats estamentals.
SOCIETAT CLASSISTA O DE CLASSES.- societat jerarquitzada en la qual les classes es diferencien pel seu nivell de rendes exclusivament.
CLASSE SOCIAL.- conjunt de persones que solen tenir nivells de renda semblants i els mateixos drets.
GRUP SOCIAL.- conjunt persones practiquen la mateixa activitat econòmica.
CLASSE DOMINANT.- classe social que gaudeix de majors nivells de renda al posseir els mitjos producció (controla el poder econòmic).
LLUITA CLASSES.- moviment social dirigit els desfavorits d'una societat contra la classe dominant.
REVOLUCIÓ SOCIAL.- moviment social que persegueix trencar amb l'estructura social establerta i substituir-la per altra nova.
MOBILITAT SOCIAL.- concepte social que expressa que en una societat existeix la possibilitat de canviar de classe social.
REBEL·LIÓ.- moviment social de caràcter violent dirigit contra els quals manen, protagonitzat pels descontentaments d'una situació i encaminat a millorar-la.

ESTRUCTURA POLÍTICA.- com està organitzat el conjunt d'elements la funció dels quals és fer complir el repartiment de béns, drets i deures establert.
PODER EXECUTIU.-facultat de fer complir les lleis.
PODER LEGISLATIU.- facultat de fer la lleis.
PODER JUDICIAL.- facultat de jutjar als infractors de la llei.
REVOLUCIÓ POLÍTICA.- moviment polític que persegueix acabar amb l'estructura política establerta i substituir-la per una nova.
SISTEMA POLÍTIC OLIGÀRQUIC.- sistema polític el qual la classe dominant posseeix el poder polític.
MONARQUIA.- sistema polític en el qual la prefectura de l'Estat és de caràcter hereditari.
MONARQUIA ABSOLUTA.- sistema polític oligàrquic en el que el rei posseeix els tres poders polítics.
DICTADURA.-sistema polític oligàrquic en el qual una persona (generalment un militar) posseeix tot el poder polític.
MONARQUIA FEUDAL.-sistema polític oligàrquic en el qual el rei comparteix el poder polític amb la classe dominant.
SISTEMA POLÍTIC DEMOCRÀTIC.- sistema polític en el qual existeix el sufragi universal i la igualtat de drets per a tots els majors d'edat.
SUFRAGI UNIVERSAL.- concepte polític que significa que tots els majors d'edat, independentment de la seva raça, sexe, riquesa o religió, tenen drets polítics.
SUFRAGI CENSATARI.- concepte polític que significa que una minoria de la societat gaudeix de drets polítics.
DRETS POLÍTICS.- facultat d'intervenir en el poder polític directament o mitjançant l'elecció de representants.
DRETS CIVILS.- facultat de realitzar lliurement el que aquests drets estableixen.
CONSTITUCIÓ.- conjunt de lleis fonamentals elaborades pel Parlament.
ESTAT.- concepte polític que es refereix al conjunt de persones i institucions que garanteixen el repartiment de béns, drets i deures establert. També pot referir-se a l'Administració Pública.
ESTAT FEDERAL.-tipus d'Estat en el qual existeixen diversos centres de poder polític.
ESTAT CENTRALITZAT.- Tipus d'Estat en el qual existeix un únic centre de decisió dels assumptes polítics.
NACIÓ.- comunitat que viu en un territori i comparteix tradicions, llengua i cultura.
REPÚBLICA.- sistema polític en el qual la prefectura de l'Estat és de caràcter electivo.
PARLAMENT.- institució política encarregada de determinades funcions polítiques; en els Estats constitucionals elabora les lleis.
GOVERN.- conjunt de ministres encarregats de dirigir el poder executiu.
EVOLUCIÓ POLÍTICA.- Canvis polítics que no afecten a l'estructura al llarg d'un període de temps determinat.
CONJUNTURA POLÍTICA.- Situació política respecte al sistema polític establert en un temps determinat.

ESTRUCTURA CULTURAL.- com està organitzat el conjunt d'elements que intervenen en els coneixements que es té en una societat sobre l'ésser humà, el món que li envolta i les seves relacions amb aquest món. Són elements culturals, entre uns altres, els valors morals, les religions, les teories científiques, les manifestacions artístiques, la llengua i les ideologies que existeixen en una societat.
VALOR CULTURAL.- idea compartida per una majoria de la societat.
IDEOLOGIA.- conjunt d'idees relatives sistema econòmic, social o polític que té una persona.
CULTURA MÀGICA.- concepció del món que basa l'explicació dels fets no comprensibles lògicament en l'existència de forces màgiques, és a dir, misterioses, pertanyents a la naturalesa.
CULTURA RELIGIOSA.- concepció del món que basa l'explicació dels fets no comprensibles lògicament en la voluntat d'un o diversos éssers sobrenaturals.
POLITEISME.- creença en diversos déus.
MONOTEISME.- creença en un sol Déu.
CULTURA CIENTÍFICA.- concepció del món que basa l'explicació dels fets no comprensibles lògicament en una anàlisi científica (experimental i demostrable).

                                                                                                                                                      Caty González Torrijos